DISFÀGIA A LA UCI
Un avenç en la seva visibilitat i diagnòstic
Recentment vaig tenir l’oportunitat de participar en un congrés de gran importància: el SCI-SEDAR (Secció de Cures Intensives de la Societat Espanyola d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor), celebrat a Madrid. Aquest congrés està dirigit principalment a metges intensivistes de les Unitats de Cures Intensives (UCI), i per això em va fer molta il·lusió haver estat convidada com a ponent juntament amb la meva companya Ivet, logopeda, per parlar sobre un tema tan crucial com la disfàgia.
L’esdeveniment va reunir més de 500 professionals de la salut, dels quals només dues érem logopedes. Només per això, ja ens sentim molt orgulloses, ja que és una mostra que, a poc a poc, estem aconseguint avançar i fer visible la nostra tasca en l’abordatge de la disfàgia.
Com a logopedes, poques vegades tenim l’oportunitat de participar en un congrés com aquest, on es reuneixen en una mateixa sala especialistes que –en la seva majoria– no coneixen el paper que podríem desenvolupar a les UCI. I és que a Espanya són molt pocs els logopedes que treballen en aquestes unitats.
Humanització de l’atenció a la UCI: Un paper essencial en la recuperación
Un dels principals missatges que vam voler transmetre durant la ponència és que els logopedes ajudem a humanitzar l’atenció al pacient. L’alimentació es converteix en un tractament més, no només en un acte fisiològic. La disfàgia, de fet, és un problema que continua sent infradiagnosticat. Molts pacients no són diagnosticats a temps a la UCI i, mesos després, arriben a les nostres consultes amb problemes d’alimentació derivats de la seva hospitalització. És vital que entenguem la disfàgia com un trastorn que afecta profundament la qualitat de vida dels pacients i que les seves conseqüències no han de ser ignorades.
Per desgràcia, el nivell de coneixement general sobre la detecció i el tractament de la disfàgia és força reduït, fins i tot en entorns d’UCI. Això va fer que els assistents a la nostra xerrada es mostressin realment interessats. Ens van fer moltes preguntes durant la ponència, i també fora de la xerrada.
La higiene oral: Més enllà de l’estètica
Durant el congrés, també vam parlar de la importància de la higiene oral, un aspecte que sovint es redueix a una qüestió d’higiene per mantenir una boca digna. No obstant això, l’objectiu va molt més enllà. La higiene oral en pacients d’UCI és clau per evitar que una saliva carregada de bacteris acabi als pulmons. A més, una higiene adequada serveix per activar el reflex de la llengua i permetre que el pacient controli la seva pròpia salivació i secrecions. Aquest és el primer pas abans de poder oferir al pacient quelcom tan bàsic com un got d’aigua.
Disfàgia silenciosa: Un diagnòstic que no podem ignorar
Un aspecte crucial que vam abordar és el mite que la disfàgia sempre s’associa a la tos. Aquesta és una de les creences més perilloses que podem tenir, ja que el 60% dels casos de disfàgia són silenciosos (o silents), és a dir, no produeixen tos. Això significa que, mentre donem de beure a un pacient, hi ha una alta probabilitat que estigui aspirant líquids sense que es manifesti cap signe clínic evident. Aquesta manca de símptomes pot derivar en pneumònies broncoaspiratives que, en no reconèixer-ne la causa, es classifiquen erròniament com a pneumònies comunes. Això comporta una prolongació innecessària de les estades hospitalàries i un augment dels costos sanitaris.
Per què no cribar la disfàgia?
Si la disfàgia és tan important, per què no la criben de manera més efectiva? La resposta és simple: es desconeix. No obstant això, en aquest congrés vam tenir l’oportunitat de visibilitzar aquest problema davant de més de 500 metges, cosa que representa un avenç significatiu. El simple fet d’haver pogut ampliar la mirada sobre aquest tema entre tants professionals de la salut és un pas important cap a la millora de l’atenció als pacients a les UCI.
Pas a pas
Encara queda molt per fer, però cada cop estem més a prop d’integrar el diagnòstic i tractament de la disfàgia a les UCI com una part fonamental de l’atenció integral al pacient. Aquest congrés ha estat una prova per visibilitzar aquest problema i és el primer pas per millorar la qualitat de vida dels pacients i optimitzar els recursos sanitaris.
